L’eclipsi és l’obscuriment d’un cos celeste produït per altre cos celeste. Hi ha dos classes d’eclipsis que impliquen a la Terra: l’eclipsi llunar i l’eclipsi solar.
Un eclipse llunar es produeix quan la Terra es troba entre el Sol i la Lluna i la seua sombra obscureix la Lluna.
Un eclipse solar es produeix qual la Luna es troba entre el Sol i la Terra i la seus sombra es projecta sobre la superfície terrestre.
No sempre son visibles des de tot el planeta. Poden ser totals o parcial i es produeixen una o dos vegades en tot l’any. Els eclipsis de lluna son visibles en llocs foscos del planeta, sempre que el temps permita ver la lluna.
El 29 de març de 2006 es va produir un eclipsi solar total. la banda de totalitat començà al norest de brasil, després atravessà l'Oceà Atlàntic per a creuar en Àfrica.
Des d'Espanya es va veure parcialment, on menys visibilitat es trobà en Galicia.
L’últim eclipsi llunar es va produïr en 20 de febrer del 2008. En el video que a continuació expossem apareix per quines fases passa aquest eclipsi.
lunes, 17 de marzo de 2008
sábado, 15 de marzo de 2008
Viatje llunar ¿Muntatge o realitat?
Existixen diversos punts de vista respecte al viatje que va realitzar Neil Armstrong i la seua tripulació a la Lluna. Hi ha teories que mantenen que sí es veritat que l’home arribà a la Lluna. En canvi, hi ha opinions que argumenten que el viatje espacial va ser un frau.
Per això, a continuació possem dos enllaços on s’exponen les dos teories contràries. El que pretendem es que cadascú es realitze una idea pròpia de si va ser veritat o no l’aterratge en la lluna pel módul llunar Apol·lo 11.
Per això, a continuació possem dos enllaços on s’exponen les dos teories contràries. El que pretendem es que cadascú es realitze una idea pròpia de si va ser veritat o no l’aterratge en la lluna pel módul llunar Apol·lo 11.
El primer home en la Lluna
Neil Alden Armstrong (nascut el 5 d'agost de 1930) va ser pilot de proves, astronauta i el primer ésser humà en caminar sobre la Lluna.
Com comandant del Apol·lo 11, la primera missió pilotada a la Lluna, Armstrong guanyí la distinció de ser el primer en aterrar i possar peu sobre la superfície llunar. El 16 de juliol de 1969, Amstrong, Michael Collins i Edwin E. Aldrin començaren el seu viatje a l Lluna. Aldrin, un expert en sistemes, va prendre el control manual del mòdul llunar i es convertí en el segon ésser humà en caminar sobre la Lluna. Com comandant de l’Apol·lo 11, Armstrong va pilotar el mòdul llunar i logrà un aterratge segur sobre la superfície llunar.
A les 2:56:20 (Temps Coordinat Universal) del 21 de juliol de 1969, Neil Armstrong pissà la Lluna i va pronunciar la seua famosa frase: y pronunció su famosa frase: "És un petit pas per l'home, però un pas gegant per a la humanitat.” Aldrin i Armstrong van estar al voltant de dos hores i mitja caminant sobre la luna, agafant mostres, fent experiments i fotografies.
El 24 de juliol de 1969, els tres homes aterraren en l’Oceà Pacífic i els va arrepelgar el portavions U.S.S. Hornet.Els tres astronautes de l’Apol·lo 11 van ser honrat en un desfile en la ciutat de Nova York tan prompte com van regressar a la Terra.
Com comandant del Apol·lo 11, la primera missió pilotada a la Lluna, Armstrong guanyí la distinció de ser el primer en aterrar i possar peu sobre la superfície llunar. El 16 de juliol de 1969, Amstrong, Michael Collins i Edwin E. Aldrin començaren el seu viatje a l Lluna. Aldrin, un expert en sistemes, va prendre el control manual del mòdul llunar i es convertí en el segon ésser humà en caminar sobre la Lluna. Com comandant de l’Apol·lo 11, Armstrong va pilotar el mòdul llunar i logrà un aterratge segur sobre la superfície llunar.
A les 2:56:20 (Temps Coordinat Universal) del 21 de juliol de 1969, Neil Armstrong pissà la Lluna i va pronunciar la seua famosa frase: y pronunció su famosa frase: "És un petit pas per l'home, però un pas gegant per a la humanitat.” Aldrin i Armstrong van estar al voltant de dos hores i mitja caminant sobre la luna, agafant mostres, fent experiments i fotografies.
El 24 de juliol de 1969, els tres homes aterraren en l’Oceà Pacífic i els va arrepelgar el portavions U.S.S. Hornet.Els tres astronautes de l’Apol·lo 11 van ser honrat en un desfile en la ciutat de Nova York tan prompte com van regressar a la Terra.
jueves, 6 de marzo de 2008
Exploració espacial
Des d'un principi l’exploració del Sistema Solar s’ha fet sense tripulació. La primera sonda espacial que aterrà en altre cos del Sistema Solar va ser la sonda soviètica “Luna 2” que impactà en la lluna en 1959 quasi al principi de la carrera espacial. De llavors ençà s’ha arribat a diverssos cossos del Sistema Solar cada vegada més llunyans amb sondes impactant en Venus en 1965, Mart en 1971 i aterrant en la Lluna en 1966, Venus en 1970, Mart en 1976 i en Eros en el 2001. Nombrosos programes espacials han desenvolupat orbitadors capaços d’explorar els planetes més propers com son Mart, Venus, Júpiter o Saturn.
La primera sonda que explorà els planetes exteriors va ser la sonda "Pioneer 10" que realitzà un sobrevol sobre Júpiter en 1973. "Pioner 11" va ser la primera sonda que visità Saturn i més tard les sondes “Voyager 1” i “Voyager 2” visitaren Júpiter y Saturn entre els anys 1979 y 1981. Totes sondes ajudaren a que “Voyager 2” poguera aproximar-se a Urà en 1986 i a Neptú en 1989.
En l’actualitat les sondes “Voyager 1” i “Voyager 2” es troben en l’òrbita de Plutó i esperen atravessar els límits del Sistema Solar d’açí a uns anys.
Dels planetes nanos, Plutó es visitarà al voltant de juliol del 2015 per una nave no tripulada, la “New Horizons”, que es lançà en 2006. També es visitarà Ceres en el 2015, nave que es llançà en 2007.
La exploració espacil tripulada en el Sistema Solar només s’ha limitat a misions en òrbites porperes a la Terra i visites a la Lluna efectuades durant el programa “Apollo” amb els últims vols tripulats al nostre satèl·lit (la Lluna) en l’any 1972. En l’actualitat s’anticipen misions tripulades a Mart en programes plantejats a llarg termini.
La primera sonda que explorà els planetes exteriors va ser la sonda "Pioneer 10" que realitzà un sobrevol sobre Júpiter en 1973. "Pioner 11" va ser la primera sonda que visità Saturn i més tard les sondes “Voyager 1” i “Voyager 2” visitaren Júpiter y Saturn entre els anys 1979 y 1981. Totes sondes ajudaren a que “Voyager 2” poguera aproximar-se a Urà en 1986 i a Neptú en 1989.
En l’actualitat les sondes “Voyager 1” i “Voyager 2” es troben en l’òrbita de Plutó i esperen atravessar els límits del Sistema Solar d’açí a uns anys.
Dels planetes nanos, Plutó es visitarà al voltant de juliol del 2015 per una nave no tripulada, la “New Horizons”, que es lançà en 2006. També es visitarà Ceres en el 2015, nave que es llançà en 2007.
La exploració espacil tripulada en el Sistema Solar només s’ha limitat a misions en òrbites porperes a la Terra i visites a la Lluna efectuades durant el programa “Apollo” amb els últims vols tripulats al nostre satèl·lit (la Lluna) en l’any 1972. En l’actualitat s’anticipen misions tripulades a Mart en programes plantejats a llarg termini.
miércoles, 5 de marzo de 2008
I la Lluna?
La Lluna és l’únic satèl·lit natural de la Terra. El seu és d’uns 3.476 km, aproximàdament una quarta part de la Terra. La massa de la Terra és 81 vegades major que la de la Lluna. La densidat mitjana de la Lluna és de nómes les tres cinquenes parts de la densidat de la Terra, i la gravedat en la superfície és un sisé de la de la Terra.La Lluna orbita la Terra a una distància mitjana de 384.403km i a una velocitat mitjana de 3.700 km/h. Completa la seua volta al voltant de la Terra en 27 dies, 7 hores, 43 minuts i 11,5 segons. Per canviar d’una fase a una altre similar, o mes llunar, necessita 29 dies, 12 hores, 44 minuts i 2,8 sgons.El sol
És la estrela més propera a la Terra i el major element del Sistema Solar. EL Sol és la principal font d’energia, que es manifesta en forma de llum i calor. El Sol contè més del 99% de tota la matèria del Sistema Solar. Exerceix una fort atracció sobre els planetes i els fa girar al seu voltant.
El Sol es formí fa 4.650 millones d’anys i té combustible per a 5.000 millones más. Desprès, començarà a fer-se més i més gran, fins a convertir-se en un gigant roja. Finalment, sespués, comenzará a hacerse más y más grande, hasta convertirse en una gigante roja. Finalmente, s’afonarà pel seu propi pes i es convertirà en una petita blanca que tardarà un triliò d’anys en gelar-se.
Les estreles
Una estrela és un gran cos celeste compost de gases calents que emiteixen llum, com a resultat de les reaccions nuclears que tenen lloc en el seu interior. Les estreles, encara que ens adonem, estàn en constant movimient, però com a distàncies tan grans els seus canvis només es percebríen fins que no passen molts anys, inclòs segles.
El nombre d’estreles visibles des de la Terra està aproximadament en un total de 8.000, dels quals 4.000 es troben en el hemisferi nord i les altres estàn en el hemisferi sud: però per desgràcia només es podem veure un total de 2.000 estreles per la nit.
Els cossos petits del Sistema Solar
Aquesta categoria inclou als asteroides, els cometes i els meteorits.
Un asteoride és un cos rocoso o metàlic més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol, en una òrbita inferior a la de Neptú. Des de la Terra té aspecte d’estrela.
Un cometa és cos celeste sòlid compost de materials que es sublimen en les cercanies del Sol. A gran distància desenvolupan una atmosfera que embolica el nucli, anomentant-se coma. Aquesta coma està formada per gas i pols.
Un meteorit es un cos celeste relativament petit que sobreviu pel seu pas per la atmòsfera i arriba a la superficie. Al entrar en contacte amb la atmòsfera, la fricciò amb l’aire fa que el cos es calente i aleshores es forme un meteoro, anoment bola de foc o estrela fugaç. Generalment, un meteorit és un cos celeste que ha vingut d’altre lloc de l’espai. També s’han trobat meteorits en la Lluna i Mart.
Plutó i els planetes nanos
Plutó, abans de la resolució de l'Unió Astronòmica d'Agost de 2006, pertanyia al grup dels planetes. En aquesta resolució es redefiní el concepte de planeta i es creà dos categories més dins del Sistema Solar: els planetes nanos i els cossos petits del Sistema Solar.
Gràcies a la definició actual de "planeta", Plutó va passar a formar part dels anomentats "planetes nanos". La raó de pertànyer a aquest grup és que un planeta nano és aquell que no ha eliminat altres cossos existents en les proximitats de la seua òrbita, és a dir, no els han aïllat de les inmediacions de la seua òrbita.
D'aquesta manera, els tres membres d'aquesta categoria son Plutó, Ceres y Eris.
D'aquesta manera, els tres membres d'aquesta categoria son Plutó, Ceres y Eris.
El movimient dels planetes i els seus satél·lits
Tots els planetes, exceptuant Venus i Urà, giren sobre el seu eix en el mateix sentit. Tot el Sistema Solar és bastant plànol; només l' òrbita de Mercuri i la de Plutó son inclinades. La del planeta nano és tan el·líptica que n'hi ha moments que està més prop del Sol que Neptú.
Els sistemes de satél·lits seguixen el mateix comportament que els planetes, encara que es donen moltes excepcions. Tant Júpiter, com Saturn i Neptú tenen algú satél·lit que es mou al seu voltant en el sentit de les agulles del rellotge, i moltes de les òrbites dels satél·lits son molt el·líptiques.
Els sistemes de satél·lits seguixen el mateix comportament que els planetes, encara que es donen moltes excepcions. Tant Júpiter, com Saturn i Neptú tenen algú satél·lit que es mou al seu voltant en el sentit de les agulles del rellotge, i moltes de les òrbites dels satél·lits son molt el·líptiques.
martes, 4 de marzo de 2008
¿Quins formen el Sistema Solar?
El nostre Sistema Solar està compost per una gran estrela la qual ens dona el calor necessari per l'existència de vida en el nostre planeta. Aquesta estrela és el Sol. Endemés, existeixen 8 planetes y 3 planetes nanos.
Els 8 planetes son: Mercuri,Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. Els 3 planetes nanos son: Ceres, Plutó i Caronte i Eris.
Segons l'ordre de proximitat al Sol podem trobar els planetes en dos grups: els planetes interiors i els planetes exteriors.
Els planetes interiors son: Mercuri,Venus, Terra y Mart
Per contra, els planetes exteriors son: Júpiter, Saturno, Urà i Neptú
En quant als planetes nanos trobem: Ceres, Plutó i Caronte i Eris
On està ubicat?
El Sistema Solar pertany a la Via Làctia. La Via Làctia és una galàxia en forma d'espiral que conté al volant de 200 bilions d'estreles, incloent el nostre Sol. Té aproximadament 100,000 anys llum de diàmetre i prop de 10,000 anys llum d'espessor. Per la nit, quan el cel està aclarit podem veure la Via Làctia que és com una banda espessa d'estreles al cel. El nostre Sistema Solar es troba ubicat en un dels extrems d'aquesta galàxia.
Com es formí?
Existeixen diverses teories sobre la formació del nostre Sistema Solar, dels quals triarem la proposta de Kant i Laplace en el segle XVIII.
Aquesta teoria exposa que el Sistema Solar se hauria format a partir d'una nebulosa (núvol inmens de gasses i pols) que comencí a col·lapsar-se cap a si mateix degut a forces gravitacionals pròpies. Aquesta força gravitatoria superà a les forces de pressió dels gasses ajudant a que la nebulosa no s'haguera expandit.
La nebulosa, en estat de contracció començà a girar sobre el seu propi eix. Degut a que la nebulosa sofria l'acciò de les forces gravitatòries, la pressió dels gasses i la rotaciò començà a aplatar-se format així el que coneguem com Sisitema Solar.
Dins d'ella es formaren els planetes i els planetes nanos per l'efecte de masses que van anar separant. El cúmul de cossos que començaren a separar-se i a girar al volant d'una gran massa incandescent formaren el Sistema Solar. Endemés, poc a poc va evolucionar degut als xocs entre els cossos que la componien (planetes, asteroides, cometes i altres cossos) donant forma al que hui en dia tenim.
Qué és el Sistema Solar?
El Sistema Solar és un conjunt de planetes que orbiten al voltant d'una estrela comú. Aquesta orbita de manera quasi circular, entorn al centre de la Galàxia. En el cas del nostre Sistema Solar, la estrela comú es el Sol, on orbiten els 8 planetes y els planetes nanos. Es troba ubicat dins de la Via Làctia, on orbita de manera quasi circular.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
