L’eclipsi és l’obscuriment d’un cos celeste produït per altre cos celeste. Hi ha dos classes d’eclipsis que impliquen a la Terra: l’eclipsi llunar i l’eclipsi solar.
Un eclipse llunar es produeix quan la Terra es troba entre el Sol i la Lluna i la seua sombra obscureix la Lluna.
Un eclipse solar es produeix qual la Luna es troba entre el Sol i la Terra i la seus sombra es projecta sobre la superfície terrestre.
No sempre son visibles des de tot el planeta. Poden ser totals o parcial i es produeixen una o dos vegades en tot l’any. Els eclipsis de lluna son visibles en llocs foscos del planeta, sempre que el temps permita ver la lluna.
El 29 de març de 2006 es va produir un eclipsi solar total. la banda de totalitat començà al norest de brasil, després atravessà l'Oceà Atlàntic per a creuar en Àfrica.
Des d'Espanya es va veure parcialment, on menys visibilitat es trobà en Galicia.
L’últim eclipsi llunar es va produïr en 20 de febrer del 2008. En el video que a continuació expossem apareix per quines fases passa aquest eclipsi.
lunes, 17 de marzo de 2008
sábado, 15 de marzo de 2008
Viatje llunar ¿Muntatge o realitat?
Existixen diversos punts de vista respecte al viatje que va realitzar Neil Armstrong i la seua tripulació a la Lluna. Hi ha teories que mantenen que sí es veritat que l’home arribà a la Lluna. En canvi, hi ha opinions que argumenten que el viatje espacial va ser un frau.
Per això, a continuació possem dos enllaços on s’exponen les dos teories contràries. El que pretendem es que cadascú es realitze una idea pròpia de si va ser veritat o no l’aterratge en la lluna pel módul llunar Apol·lo 11.
Per això, a continuació possem dos enllaços on s’exponen les dos teories contràries. El que pretendem es que cadascú es realitze una idea pròpia de si va ser veritat o no l’aterratge en la lluna pel módul llunar Apol·lo 11.
El primer home en la Lluna
Neil Alden Armstrong (nascut el 5 d'agost de 1930) va ser pilot de proves, astronauta i el primer ésser humà en caminar sobre la Lluna.
Com comandant del Apol·lo 11, la primera missió pilotada a la Lluna, Armstrong guanyí la distinció de ser el primer en aterrar i possar peu sobre la superfície llunar. El 16 de juliol de 1969, Amstrong, Michael Collins i Edwin E. Aldrin començaren el seu viatje a l Lluna. Aldrin, un expert en sistemes, va prendre el control manual del mòdul llunar i es convertí en el segon ésser humà en caminar sobre la Lluna. Com comandant de l’Apol·lo 11, Armstrong va pilotar el mòdul llunar i logrà un aterratge segur sobre la superfície llunar.
A les 2:56:20 (Temps Coordinat Universal) del 21 de juliol de 1969, Neil Armstrong pissà la Lluna i va pronunciar la seua famosa frase: y pronunció su famosa frase: "És un petit pas per l'home, però un pas gegant per a la humanitat.” Aldrin i Armstrong van estar al voltant de dos hores i mitja caminant sobre la luna, agafant mostres, fent experiments i fotografies.
El 24 de juliol de 1969, els tres homes aterraren en l’Oceà Pacífic i els va arrepelgar el portavions U.S.S. Hornet.Els tres astronautes de l’Apol·lo 11 van ser honrat en un desfile en la ciutat de Nova York tan prompte com van regressar a la Terra.
Com comandant del Apol·lo 11, la primera missió pilotada a la Lluna, Armstrong guanyí la distinció de ser el primer en aterrar i possar peu sobre la superfície llunar. El 16 de juliol de 1969, Amstrong, Michael Collins i Edwin E. Aldrin començaren el seu viatje a l Lluna. Aldrin, un expert en sistemes, va prendre el control manual del mòdul llunar i es convertí en el segon ésser humà en caminar sobre la Lluna. Com comandant de l’Apol·lo 11, Armstrong va pilotar el mòdul llunar i logrà un aterratge segur sobre la superfície llunar.
A les 2:56:20 (Temps Coordinat Universal) del 21 de juliol de 1969, Neil Armstrong pissà la Lluna i va pronunciar la seua famosa frase: y pronunció su famosa frase: "És un petit pas per l'home, però un pas gegant per a la humanitat.” Aldrin i Armstrong van estar al voltant de dos hores i mitja caminant sobre la luna, agafant mostres, fent experiments i fotografies.
El 24 de juliol de 1969, els tres homes aterraren en l’Oceà Pacífic i els va arrepelgar el portavions U.S.S. Hornet.Els tres astronautes de l’Apol·lo 11 van ser honrat en un desfile en la ciutat de Nova York tan prompte com van regressar a la Terra.
jueves, 6 de marzo de 2008
Exploració espacial
Des d'un principi l’exploració del Sistema Solar s’ha fet sense tripulació. La primera sonda espacial que aterrà en altre cos del Sistema Solar va ser la sonda soviètica “Luna 2” que impactà en la lluna en 1959 quasi al principi de la carrera espacial. De llavors ençà s’ha arribat a diverssos cossos del Sistema Solar cada vegada més llunyans amb sondes impactant en Venus en 1965, Mart en 1971 i aterrant en la Lluna en 1966, Venus en 1970, Mart en 1976 i en Eros en el 2001. Nombrosos programes espacials han desenvolupat orbitadors capaços d’explorar els planetes més propers com son Mart, Venus, Júpiter o Saturn.
La primera sonda que explorà els planetes exteriors va ser la sonda "Pioneer 10" que realitzà un sobrevol sobre Júpiter en 1973. "Pioner 11" va ser la primera sonda que visità Saturn i més tard les sondes “Voyager 1” i “Voyager 2” visitaren Júpiter y Saturn entre els anys 1979 y 1981. Totes sondes ajudaren a que “Voyager 2” poguera aproximar-se a Urà en 1986 i a Neptú en 1989.
En l’actualitat les sondes “Voyager 1” i “Voyager 2” es troben en l’òrbita de Plutó i esperen atravessar els límits del Sistema Solar d’açí a uns anys.
Dels planetes nanos, Plutó es visitarà al voltant de juliol del 2015 per una nave no tripulada, la “New Horizons”, que es lançà en 2006. També es visitarà Ceres en el 2015, nave que es llançà en 2007.
La exploració espacil tripulada en el Sistema Solar només s’ha limitat a misions en òrbites porperes a la Terra i visites a la Lluna efectuades durant el programa “Apollo” amb els últims vols tripulats al nostre satèl·lit (la Lluna) en l’any 1972. En l’actualitat s’anticipen misions tripulades a Mart en programes plantejats a llarg termini.
La primera sonda que explorà els planetes exteriors va ser la sonda "Pioneer 10" que realitzà un sobrevol sobre Júpiter en 1973. "Pioner 11" va ser la primera sonda que visità Saturn i més tard les sondes “Voyager 1” i “Voyager 2” visitaren Júpiter y Saturn entre els anys 1979 y 1981. Totes sondes ajudaren a que “Voyager 2” poguera aproximar-se a Urà en 1986 i a Neptú en 1989.
En l’actualitat les sondes “Voyager 1” i “Voyager 2” es troben en l’òrbita de Plutó i esperen atravessar els límits del Sistema Solar d’açí a uns anys.
Dels planetes nanos, Plutó es visitarà al voltant de juliol del 2015 per una nave no tripulada, la “New Horizons”, que es lançà en 2006. També es visitarà Ceres en el 2015, nave que es llançà en 2007.
La exploració espacil tripulada en el Sistema Solar només s’ha limitat a misions en òrbites porperes a la Terra i visites a la Lluna efectuades durant el programa “Apollo” amb els últims vols tripulats al nostre satèl·lit (la Lluna) en l’any 1972. En l’actualitat s’anticipen misions tripulades a Mart en programes plantejats a llarg termini.
miércoles, 5 de marzo de 2008
I la Lluna?
La Lluna és l’únic satèl·lit natural de la Terra. El seu és d’uns 3.476 km, aproximàdament una quarta part de la Terra. La massa de la Terra és 81 vegades major que la de la Lluna. La densidat mitjana de la Lluna és de nómes les tres cinquenes parts de la densidat de la Terra, i la gravedat en la superfície és un sisé de la de la Terra.La Lluna orbita la Terra a una distància mitjana de 384.403km i a una velocitat mitjana de 3.700 km/h. Completa la seua volta al voltant de la Terra en 27 dies, 7 hores, 43 minuts i 11,5 segons. Per canviar d’una fase a una altre similar, o mes llunar, necessita 29 dies, 12 hores, 44 minuts i 2,8 sgons.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
